El campu pierde colleches, les ganaderíes encarecen la so alimentación y Cadasa pide moderar el consumu. Mentanto, Adrián Barbón sigue presentando’l clima como una ventaya turística. Tener temperatures más suaves qu’otros territorios nun convierte Asturies nun país inmune al calentamientu nin xustifica impulsar más visitantes ensin atender a les llendes del territoriu.
El reclamu del «refuxu climáticu» queda curtiu cuando se mira más allá del escaparate turísticu. Asturies tamién carez la falta de lluvia, la presión sobre l’agua y les consecuencies del calor nel campu. La cuestión nun ye si equí pueden rexistrase temperatures más soportables qu’en Madrid o Andalucía. La cuestión ye qué proteición ofrece esa supuesta ventaya a quienes viven y trabayen n’Asturies.
Les alertes d’esti branu tienen responsables y feches concretes. El 21 d’agostu, La Voz de Asturias recoyía la estimación d’ASAJA de pérdides d’ente’l 60% y el 80% nel maíz forraxeru de la zona central. La organización reclamaba ayudes urxentes, mentanto la escasez de pastos obligaba a mercar alimentación y disparaba los costes de les ganaderíes. Son estimaciones del sector, non un balance definitivu de tola producción asturiana.
El 27 d’agostu, la Unión Rural Asturiana plantegaba estudiar movilizaciones con otres organizaciones agraries. Denunciaba la falta de respuesta del Gobiernu asturianu ante la seca y l’aumentu de costes, amás de retrasos nes ayudes y falta de diálogu cola Conseyería.
Del agua pa vivir al clima pa vender
L’avisu nun se llenda al campu. El 14 d’agostu, Cadasa pidía moderar el consumu y advertía de que, si persistía la seca, podría tener qu’activar el so plan d’emerxencies na seronda. Aquello yera una advertencia condicionada, non l’anunciu d’unos cortes yá aprobaos. Pero bastaba pa recordar que l’agua disponible tampoco ye infinita n’Asturies.
Frente a esa vulnerabilidá, Barbón lleva años incorporando’l clima al discursu de promoción turística. Na so intervención del 21 de xunu de 2024, publicada pola propia Presidencia, presentó la condición de refuxu climáticu como una de les bazas p’atraer visitantes, especialmente nel branu. Nesi mesmu discursu defendió recibir turistes durante tol añu y en tolos conceyos, anque tamién afirmó que quería evitar la masificación.
La contradicción política ta equí: nun basta con pronunciar «sostenibilidá» mientres se presenta’l crecimientu turísticu como un oxetivu permanente. Si’l clima sirve pa captar más demanda, el Gobiernu tien que demostrar cómo va garantizar l’agua, la vivienda, los servicios y la conservación del territoriu cuando esa demanda aumenta.
Nun hai datos nes fontes consultaes pa atribuyir al turismu la seca meteorolóxica. Pero eso nun elimina la obligación de planificar el consumu y les infraestructures contando tamién cola población visitante. La falta de lluvia y la demanda d’agua son cuestiones distintes que pueden coincidir y agravar los problemes d’abastecimientu.
Un país pa vivir, non una promesa de frescor
InfoAsturies yá cuestionó esta conversión de la crisis climática nuna oportunidá comercial en «La babayada del “refuxu climáticu”», y abordó la necesidá d’adaptar el campu asturianu. Les alertes d’agostu dan continuidá a esi alderique: la prioridá nun puede ser vender frescor mientres producir alimentos o garantizar suministros se vuelve más difícil.
La respuesta necesita presupuestos, plazos y resultaos comprobables: reparar pérdides nes redes, protexer les fontes d’agua, sofitar l’adaptación agraria y evaluar les llendes de cada fastera antes de fomentar nueva presión turística. La crítica a la masificación nun consiste en culpar a cada visitante, sinón en esixir responsabilidaes a quien decide’l modelu.
Barbón nun tien que garantizar un paraísu publicitariu. Tien que gobernar un país vulnerable al cambéu climáticu. Y un refuxu de verdá empieza por protexer a la población que yá vive nelli.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.

