• Portada
  • >
  • Mundiu
  • >
  • Eurocelticart esparde en Lorient el diálogu artísticu de les naciones celtes

Eurocelticart esparde en Lorient el diálogu artísticu de les naciones celtes

  • 2 Agostu, 2026

El Festival Intercélticu de Lorient nun s’encadarma namái con conciertos, pasucáis, dancirs y grandes espectáculos. Xuntu cola so programación musical, caltién un espaciu enpobináu a les artes visuales qu’avera cómu se representen anguañu les naciones celtes y de qué mena los sos creadores dialoguen cola memoria, el paisax, les tradiciones y les tresformaciones sociales. Eurocelticart torna ocupar en 2026 un llugar perimportante dientru’l festival, cola participación de dieciocho artistes d’aniciu en siete naciones y una presencia espositiva que sigue espardiéndose per destremaos puntos de la ciudá bretona.

L’apertura de l’amuesa tuvo llugar nel Palaciu de Congresos de Lorient, sede principal d’Eurocelticart demientres los díes del festival. Nel actu tuvieron presentes el presidente del Festival Intercélticu, Denis Le Mentec, y el so director artísticu, Jean-Philippe Mauras. La representación asturiana cuntó cola participación del periodista, escritor y críticu d’arte Luis Feás Costilla, con una trayeutoria estrechamente venceyada al siguimientu, la divulgación y el comisariáu de la creación contemporánea d’Asturies.

Les intervenciones inaugurales destacaron el valor d’una iniciativa que sitúa les artes plástiques nel cientru d’alcuentru intercélticu. Sicasí la música sigue siendo la espresión más visible y multitudinaria del Festival de Lorient, Eurocelticart amuésanos que les rellaciones ente los territorios participantes tamién se desendolquen al traviés de la pintura, la fotografía, el grabáu, la escultura, la ilustración y otres disciplines artístiques.

La presencia d’estes esposiciones foi medrando progresivamente. El Palaciu de Congresos caltiense de principal puntu referencia, pero la programación artística yá nun queda fixada nuna única sala. Amueses, instalaciones y paneles apaecen estraos per Lorient, inxertándose nel percorríu de quien vien al Festival Intercélticu. El públicu pue pasar d’un conciertu a una esposición, d’un pabellón cultural a una intervención artística o d’una manifestación tradicional a una propuesta visual contemporánea.

Esta espansión fai que l’arte participe de mena más direuta na vida’l festival y de la mesma ciudá. Les obres dexen de ser una actividá secundaria pa convertise n’otra puerte d’entrada a la conocencia de les naciones representaes. Una pintura, una escultura o una composición fotográfica puen tresmitir procesos hestóricos, formes de vida y reivindicaciones culturales que difícilmente atoparíen el mesmu espaciu dientru d’un espectáculu musical.

Ún de los rasgos más interesantes del proyeutu ye la convivencia ente les tendencies nueves y les tradiciones más antigües. Les esposiciones nun presenten el padremuñu como un conxuntu d’elementos inmóviles nin la contemporaneidá como una ruptura obligatoria col pasáu. Los artistes trabayen con símbolos, materiales, relatos y téuniques heredaes, pero sométenlos a interpretaciones nueves y rellaciónenlos coles esmoliciones del so tiempu.

La esposición asturiana «Apuntes dende Bretaña. Pintores españoles nel Finisterre francés» quier amosar una hestoria inédita: unos pocos artistes pintaron en Bretaña na primer década del sieglu XX, siguiendo les escueles de Concarneau y Pont-Aven. Ellí realizaron cuadros de tipos humanos, escenes costumistes y figures con paisax que se caltienen n’instituciones tan importantes como’l Muséu del Prado de Madrid, la Real Academia de Belles Artes de San Fernando de Madrid, el Muséu de Belles Artes de Valencia, el Muséu Carmen Thyssen de Málaga, el Muséu de Belles Artes de Río de Janeiro o la Coleición Masaveu.

Ente ellos atópense l’asturianu José Ramón Zaragoza —Cangues d’Onís, 1874-Alpedrete, Madrid, 1949— y el madrilanu Enrique Martínez-Cubells —Madrid, 1874-Málaga, 1947—, del que se caltién una amplia colección nel Muséu de Belles Artes d’Asturies.

El grabáu, el dibuxu, el trabayu testil y determinaes formes artesanales conviven cola fotografía, les instalaciones y otros procedimientos contemporáneos. Esta combinación evita presentar la cultura celta como una colección d’imáxenes del pasáu. Les tradiciones siguen esistiendo porque son quien a evolucionar, dialogar con cada dómina y adquirir significaos nuevos.

Los artistes actúen como intermediarios ente’l legáu recibíu y les entrugues del presente.

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.

Dexa una rempuesta

La so direición de corréu lleutrónicu nun sedrá espublizada. Los campos precisos tan marcaos *

Este sitio emprega Akismet para reducir o spam. Aprende como se procesan os datos dos teus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies