L’artesanu gaiteru Chus Solís reconstruyó, xunto al proyectu Canteros del Sonido, una gaita inspirada nuna talla de Santa María de la Oliva, en Villaviciosa, considerada una de les primeres representaciones del instrumentu n’Asturies.
La piedra nun suena, pero guarda memoria. Nel pórticu de la ilesia de Santa María de la Oliva, en Villaviciosa, una talla medieval d’un gaiteru sirvió de puntu de partida pa recuperar un soníu que llevaba sieglos calláu. A partir d’esa imaxe, l’artesanu gaiteru Chus Solís, xunto al proyectu Canteros del Sonido, reconstruyó una gaita medieval que permite averase a la música que pudo escuchase n’Asturies hai más de setecientos años.
La iniciativa parte d’un exerciciu de documentación, investigación y oficiu. Nun se trataba de facer una gaita moderna con apariencia antigua, sinón d’interpretar con rigor una representación escultórica medieval y treslladala a un instrumentu funcional. Pa ello recurrióse al estudiu de la talla, a la fotogrametría y al desarrollu en 3D, antes de dar el pasu decisivu: convertir los datos virtuales en madera, aire y soníu.
El resultáu ye una gaita distinta a la actual. Nun busca la potencia nin la proyección de la gaita asturiana contemporánea, pensada pa espacios abiertos y pa otros usos musicales, sinón un timbre más íntimu, más recoyíu, más cercanu a un instrumentu concebíu pa sonar en interiores. Esa diferencia ye precisamente una de les claves del proyectu: nun estamos ante una simple curiosidá, sinón ante una ventana sonora al mundu medieval asturianu.
Santa María de la Oliva ye ún de los grandes referentes del patrimoniu medieval de Villaviciosa. El templu, de transición ente’l románicu y el góticu, conserva una riqueza escultórica que permite conocer non solo la estética relixosa de la época, sinón tamién detalles de la vida cotidiana, los oficios, les creencies y les práutiques musicales. La presencia d’un gaiteru na so decoración indica que la gaita formaba parte del paisaxe cultural d’aquel tiempu.
El trabayu de Canteros del Sonido tien precisamente esi valor: sacar del silenciu les figures tallaes na piedra y devolver-yos una dimensión viva. La música medieval asturiana nun puede reconstruyise de forma completa, porque falta una parte grande de les fontes, pero sí pueden recuperase traces, formes, timbres y posibilidaes a partir de la iconografía, la organoloxía y el saber de los artesanos.
Chus Solís, con una trayectoria llarga como artesanu y maestru gaiteru, asumió la parte más delicada del procesu: dar forma física a un instrumentu del que nun se conservaba un exemplar real, sinón una representación. Esa ye una frontera complexa ente investigación y creación. Cada decisión —tamañu, proporciones, madera, afinación, ergonomía, respuesta sonora— tien que buscar un equilibriu ente fidelidá histórica y viabilidá musical.
La reconstrucción de la gaita de La Oliva permite tamién mirar la cultura asturiana dende una perspectiva más fonda. La gaita nun apaez de repente na modernidá nin ye namás un símbolu festivo contemporaneu. La so presencia na escultura medieval confirma un arraigu antiguu y abre la puerta a entender meyor el papel de la música nos espacios relixosos, nos ámbitos populares y na vida diaria de la Asturies medieval.
El resultau ye una gaita con un soníu diferente al actual, concebida pa tocase n’interiores y que nos avera a la música y la vida cotidiana de va más de 700 años. El soníu que sal agora d’esta gaita ye una aproximación seria, sensible y documentada a un mundu sonoru perdíu. Y, sobre too, ye una forma de recordar que la historia d’Asturies nun ta escrita namás nos documentos, sinón tamién nes piedres, nes manes de los artesanos y nel aire que vuelve facer sonar un instrumentu medieval.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.

