La refundación de la Oficina, qu’anicialmente diba incluyir llingües oficiales y protexies, reduzse finalmente a namás les oficiales, dexando al asturianu -pente otres- fuera de xuegu otra vuelta
L’asturianu queda escluyíu de la nueva configuración de la Oficina de les Llingües Oficiales y del Conseyu de les Llingües Oficiales. Esti muérganu, que ñació nel añu 2008 y qu’agora ye refundáu pol Ministeriu de Política Territorial y Memoria Democrática, pretende faer seguimientu y analís de les midíes y polítiques públiques en materia de llingües oficiales.
El Real Decretu 798/2025, de 9 de setiembre, recueye que nesti muérganu van incluyíse como miembros de plenu drechu, con voz y votu, a les persones representantes de les comunidaes autónomes con llingües oficiales, escaeciendo a les comunidaes que cuntando con llingua propia nun tienen el rangu d’oficiales. En concretu, el Real Decretu, afita la presencia de les Comunidaes Autónomes del País Vascu, Cataluña, Galicia, Comunidá Foral de Navarra, Comunidá Valenciana y les Isles Baleares; quedando fuera territorios con llingüa propia como Asturies, Castiella y Llión y Aragón.
La organización de reivindicación llingüística Iniciativa pol Asturianu llamenta qu’a pesar de cuntar con un compromisu pa que l’asturianu tuviera presente nel ente, a la final únicamente tean presentes únicamente les llingües declaraes oficiales. Nesi sen, l’asociación denuncia una discriminación p’Asturies nun muérganu que tien que velar polos drechos llingüísticos de la ciudadanía, independientemente de la catergoría d’oficialidá de los idiomes.
Iniciativa pol Asturiarnu recuerda qu’anque la llingua asturiana entá nun seya oficial ta reconocía nel Estatutu d’Autonomía del Principáu d’Asturies y la propia Constitución Española, nel so artículu 3, reconoz que la riqueza de les distintes modalidaes llingüístiques d’España ye un patrimoniu cultural que será oxetu d’especial respetu y protección.
La presidenta d’Iniciativa pol Asturianu, Arantza Margolles, propón al Gobiernu del Principáu d’Asturies una comunicación urxente col Ministeriu de Política Territorial y Memoria Democrática p’asegurar la presencia d’Asturies nel muérganu. Margolles recordó que “una vegada más, el fechu de nun contar cola declaración d’oficialidá pal asturianu y pal eonaviego conviértenos nuna comunidá autónoma de segunda, a pesar de cuntar con protección pal idioma nel Estautu d’Autonomía. Asturies vuelve a quedar relegada nun muérganu tan interesante pa la defensa de los drechos llingüísticos”.
“La falta d’oficialidá nun puede llevar arreyada un arrequexamientu constante de los intereses d’Asturies. Reclamamos una postura firme y contundente del Gobiernu autonómicu que garantice la presencia asturiana nel nuevu ente llingüísticu” remató Arantza Margolles.
Susana Sela
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.