El sábadu aconceyó en Xixón un manifestamientu pa denunciar 78 años de colonización de Palestina, nel que se desixó l’embargu total d’armes y la rotura de les relaciones diplomátiques, comerciales y estatales ente España ya Israel.
La movilización coincidió cola actualización de datos del Institutu alemán Max Planck d’Investigación Demográfica, que elevó la estimación de muertes en Gaza a al menos 100.000 palestinos dende’l 7 d’ochobre de 2023, superando les cifres oficiales palestines, que ronden les 70.000.
Acordies la institución, 78.318 persones morrieren pola ofensiva israelina hasta finales de 2024, y el total superaría les 100.000 víctimes nel 6 d’ochobre d’esti añu. UNICEF estima que alredor de 20.000 d’eses víctimes yeren menores, una cifra qu’espeya la magnitú del conflictu nel enclave.
La supuesta tregua nun torga los asesinatos, los ataques nin, sobre too, el bloqueu de la ayuda humanitaria. La población palestina continúa empresllada ente les ruines, forciada a sobrevivir en condiciones infrahumanes tres les inundaciones del caberu mes, dexada a morrer por un Israel que la quier desaniciada y una comunidá política internacional que sigue mirando pa otru llau.
Poro, ye imprescindible que’l pueblu nun dexe de reclamar paz y llibertá pa Palestina, y d’esixir —como se fixo en Xixón y n’otres 38 ciudaes esti sábadu— el fin de la connivencia del Estáu español col gobiernu israelín.
Nel Dos Santos

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.

